Dimarts 19, octubre 2010

Adéu al paper?

Semblava que si algun dia s’acabarien els mitjans escrits en paper seria perquè la societat hauria arribat a un nivell de conscienciació mediambiental suficient com per triar entre la versió en paper i la versió digital dels mitjans de comunicació. Aquest no és el cas. Ens trobem que hi ha un nou “mapa”, per dir-ho d’alguna manera, d’actors jugant el joc dels mitjans de comunicació: per un costat els gratuïts en paper, per l’altre les noves televisions temàtiques i la TDT, i per un altre els mitjans que han nascut genuïnament a la xarxa, escrits, de TV i ràdio, noves capçaleres que han fet uns públics fidels, alguns de diferents i fins i tot alguns de nous.

Hem de pensar que molts joves (entre els 16 i els 35 anys) no compren mai cap diari i s’informen exclusivament de forma gratuïta per mitjans digitals, i això provoca que els diaris, els lectors dels quals són majoritàriament un públic adult, no es vagin nodrint de nous lectors joves… També cal preguntar-nos quant de temps aguantaran els mitjans digitals sense cobrar per la informació que ofereixen, i quin model de negoci editorial seguiran. Que passarà? Ningú no ho sap i és molt difícil vaticinar què passarà d’aquí 5 o 10 anys, i més si tenim en compte que YouTube, per exemple, només té 5 anys.

També a mitjan segle passat semblava que l’invent de la TV relegaria la ràdio a un segon pla, i actualment hi ha més emissores, més televisions i nous formats de mitjans de comunicació digitals que en tota la història. També podem dir que mai s’ha escrit tant com ara.

El que sí podem veure és que la manera d’informar-nos ha canviat. Potser volem informacions ràpides i que llegint en diagonal ens fem una idea del contingut que el periodista ens proposa, però segur que també necessitem un tipus d’informació de profunditat que també ens aporti opinió i coneixement, una informació que ens situï en el context històric de la notícia… potser aquest és el paper que jugaran els mitjans de comunicació escrits en aquest futur immediat. I es podran estalviar un munt de pàgines com l’agenda, el temps, la programació dels cinemes, teatres, etc., que representen més del 25% del diari, i que ja podem trobar a internet de forma pràcticament immediata i actualitzada constantment. D’aquesta manera, el medi ambient, qüestió que dèiem al principi d’aquest article, se’n ressentirà menys i el coneixement i la informació hi sortiran guanyant.

Del que sí sembla que podem estar segurs és que, tal com diu el periodista Xavier Bosch en una entrevista en motiu del seu llibre Se sabrà tot, “crec que els meus néts continuaran llegint un diari de paper”. La qüestió és saber com serà aquest periòdic. De moment, la benvinguda al nou diari Ara, que sortirà probablement aquesta tardor… i al que pugui venir després.

per Toni Iglésies i Trias
(Iglésies Associats)

[ssba]